Vivaldi i Ray Charles

Antonio L. Vivaldi

Antonio Lucio Vivaldi (Venecia 1678 Viena 1741) va ser un reconegut violinista i un dels principals i més innovadors compositors del Barroc. Això li va permetre viure del seu treball.

Era anomenat “Il prete rosso” (El capellà roig) per ser sacerdot (catòlic) i pèl-roig. Encara que va abandonar el sacerdoci prompte.

És especialment conegut, a nivell popular, per ser l’autor de la sèrie de concerts per a violí i orquestra Les quatre estacions. Aquesta obra, té una importància capital per suposar la ruptura del paradigma del concerto soli, establert pel mateix Vivaldi. Fins llavors, el concerto soli era un concert en què l’instrument solista portava tot el pes de la melodia i la composició, i la resta de l’orquestra es limitava a exercir l’acompanyament segons les regles de l’harmonia.

Les quatre estacions (Le quattro Stagioni en l’italià original) és un conjunt de 4 concerts per a violí composats per Antonio Vivaldi en 1723. I és l’obra més coneguda de Vivaldi i, també, una de les més popularitzades de tota la música clàssica.

Els concerts es publicaren el 1725 formant part d’un conjunt de dotze concerts, op. 8, amb el títol Il Cimento dell’armonia e dell’inventione. Els primers quatre concerts s’anomenaren Le quattro stagioni i fan referència a cada una de les estacions de l’any. Cada concert segueix l’estructura de tres moviments, amb un moviment lent central (lento, adagio, largo), en mig de dos moviments ràpids (allegro, presto, etc.).

El concert que anuncia les entrades i els canvis de classe és versió abreviada del Concert número 2 en sol menor, Op. 8, RV 315, conegut com “L’estiu”. És una obra descriptiva o programàtica que evoca, a través d’elements del llenguatge musical, distints aspectes de les estacions de l’any.

Ray Charles

Fever escrita per Eddie Cooley i Otis Blackwell en 1956.

Never know how much I love you, never know how much I care

When you put your arms around me, I get a fever that’s so hard to bear

You give me fever, when you kiss me, fever when you hold me tight

Fever in the the morning, fever all through the night.

Sun lights up the daytime, moon lights up the night

I light up when you call my name, and you know I’m gonna treat you right

You give me fever, when you kiss me, fever when you hold me tight

Fever in the the morning, oh fever all through the night.

Everybody’s got the fever, that is something that you should know

Fever isn’t such a new thing, fever started long ago.

Yeah, yeah yeah yeah yeah, oh

Tell ‘em about it

Romeo loved Juliet, Juliet she felt the same

When he put his arms around her, he said “Julie baby you’re my flame”

Thou givest fever, when we kisseth, fever with thy flaming youth

Fever – I’m afire, fever yea I burn forsooth.

Captain Smith and Pocahontas had a very mad affair

But when her Daddy tried to kill him, she said “Daddy, Daddy don’t you dare”

He gives me fever – with his kisses, fever when he holds me tight

Fever – I’m his Missus, Oh daddy won’t you treat him right.

Now you’ve heard our story, (oh, it’s your story)

Here’s the point I have made (I’m listening)

Chicks were born to give you fever (that’s right)

Be it Fahrenheit or Centigrade

They give you fever – when you kiss them, fever if you live and learn

Fever – till you sizzle, what a lovely way to burn.

Aha, what a lovely way to burn.

I tell you, what a lovely way to burn.

All right now, what a lovely way to burn.

I like that, what a lovely way to burn.

(You ain’t right, Ray)

Aquesta cançó, interpretada a duo per Ray Charles i Nora Jones, és una peça de Rhythm & Blues clàssic és la que anuncia les eixides al pati i a casa.

You may also like...