Cançò del timbre Antonia Font

Alegria —– d’Antònia Font

Antònia Font, és un grup es va formar l’any 1997 a Mallorca. El maig de 2013 va anunciar la seua dissolució i va iniciar una gira de concerts de comiat que va finalitzar amb un memorable darrer recital el 30 de desembre passat al Teatre Principal de Palma.

Els Antònia Font, segons la crítica musical, ha estat un dels grups més importants de l’última generació de la música en català i, probablement, el que més ha influït en la seua evolució com reconeixen els grups catalans, mallorquins i valencians formats més recentment, com els Oliva trencada de les illes.

Musicalment se’ls sol classificar genèricament com a un grup pop encara que ells no es defineixen pertanyents a cap estil concret, sinó que més bé el contrari. Quan han parlat de la seua forma de composició, els Antònia Font, diuen que treballen espontàniament, que les cançons flueixen sense que els preocupe la seua adscripció musical a un estil o a un altre com ho han demostrat en el conjunt d’una obra molt més diversa i arriscada musicalment que la que solen fer les bandes pop més afamades.

Malgrat aquesta llibertat compositiva amb la que treballen, en les seues cançons són evidents la influència de l’obra d’artistes de l’àmbit català dels anys 60 i 70 del segle XX com el psicodèlic Pau Riba o el personalíssim Jaume Sisa. En les seues lletres també es poden veure les empremtes del surrealisme junt a versos de la quotidianitat i del realisme més pròxims. Alguns temes recurrents com l’univers còsmic, l’astronomia, l’aeronàutica es barregen amb naturalitat amb descripcions realistes, inclús poètiques, de l’espai local en el que viuen i treballen. Aquest procés creatiu es visible en els versos que inicien la cançó Alegria (composició de Joan Miquel Oliver) del seu sisè disc Coser i cantar (Blau/DiscMedi -2006) enregistrat amb l’acompanyament de l’Orquestra Simfònica de Bratislava i que és la cançó amb la que l’horari de l’Institut marca les eixides als patis i a casa.

Cau es sol de s’horabaixa
dins s’horitzó

damunt sa mar arrissada es avions.

Antònia Font l’han format

Jaume Manresa (teclats)

Joan Miquel Oliver (compositor, guitarres, veu)

Joan Roca (baix)

Pau Debon (veu)

Pere Debon (bateria)

Discografia

  • Antònia Font ( Blau/DiscMedi1999)

  • A Rússia (Música Global 2001)

  • Alegria (Virgin/Drac 2002)

  • Taxi (Blau/DiscMedi 2004)

  • Batiscafo Katiuscas (Blau/DiscMedi 2006)

  • Coser i cantar (Blau/DiscMedi 2007)

  • Lamparetes (Robot Innocent 2011)

  • Vostè és aquí (Robot Innocent 2012)

ALEGRIA

Cau es sol de s’horabaixa
dins s’horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.


Cau es sol de s’horabaixa
vermell i calent,
me sala i m’arengada sa pell.


Es penya-segat
i una pluja suau
de pols estel·lar.

Cau es sol de s’horabaixa
i plàcidament,
sa gent de dutxa i omple es carrers.

Cau es sol de s’horabaixa
dins es meu cor,
tothom s’estima i jo estim tothom.

Falla sa corrent
ses fireres no
vendran cacauets.

I alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben
i es fars il·luminen

ses góndoles entre ses cases.

I alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.

I alegria.

Cau es sol de s’horabaixa….
dis s’horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.

Cau es sol de s’horabaixa
vermell i calent,
me sala i m’arengada sa pell.

Es municipals, és evident,
fan aparcar bé sa gent.

I alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.

I alegria,

ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

Lletra i música d’Antònia Font

You may also like...