Cançons del timbre: La mala reputació Lilit i Dionís

 

La mala reputació Lilit i Dionís

El grup Lilit i Dionís naix a la Marina Alta, on conflueixen el grup de rock Lilit, amb una llarga trajectòria, i la banda de música popular Els Bufafocs de Dionís. El resultat és un estil musical inclassificable, que ofereix una manera pròpia d’entendre la música, sense prejudicis ni cadenes, una gresca irreverent i desvergonyida, amb lletres molt particulars i properes a l’ humor valencià.

La cançó que sona als canvis de classe titulada, La mala reputació, és la tercera del seu segon disc, Sense permís de la NASA (Mésdemil 2011), en el qual Lilit i Dionís s’embarquen en un creuer interestel·lar cap a nous espais estilístics, sonors i temàtics des de l’àmbit popular sense burocràcies, ni autoritzacions.

La mala reputació és una composició original del cantautor francès George Brassens, de la qual els Lilit i Dionís fan una reinterpretació que aconsegueix refrescar els versos i la música sense perdre el ritme de marxa i la irreverència de la versió original. La mateixa cançó també va ser enregistrada en castellà per artistes tan dispars com el cantautor Paco Ibañez o el rocker Loquillo.

Molt dels components de Lilit i Dionís, han estat alumnes de l’IES Enric Valor. Actualment la banda està formada per…

Pau Estruch –  trompeta

Joan F. Giner –  baix

Adel·lí Martínez –  percussió

Diego Mestre –  violí, ukelele

Clàudia Ortolà –  teclats

Joan Ortolà –  veu

Pau Perelló –  bateria

Arnau Pujol –  percussió

Pau Pujol –  tuba

a Mala Reputació

Al meu poble, sense voler jo,
Tinc molt mala reputació,
Faça el que faça és igual,
Sempre han de xafardejar.


No pense que faig mai mal a ningú,
Seguint el camí que crec oportú.

No li agrada a la bona gent
Que faça un camí diferent.
No li agrada a la bona gent
Que tinga la meua pròpia fe.

Tothom, tothom em maleïx
Excepte el mut, li ho agraïsc.

Sempre el dia de la hispanitat
Jo tinc ressaca i mal de cap,
Que la música que marca el pas
Sempre m’ha tocat el nas.

No pense que faig mal a cap persona
No volent seguir el cornetí que sona.

No li agrada a la bona gent
Que faça un camí diferent.
No li agrada a la bona gent
Que tinga la meua pròpia fe.

Tothom m’assenyala amb el dit llevat dels manc,
Ja vos ho he dit.

Si veig un lladregot pel carrer
I darrere seu va un banquer,
Al banquer li faig la traveta
I que se’n vaja a la quinta punyeta.

No pense que faig mal a cap persona
Deixant lliure al que sols furta una poma.

No li agrada a la bona gent
Que faça un camí diferent.
No li agrada a la bona gent
Que tinga la meua pròpia fe.

Tothom va darrere meu tots menys els coixos
Com ja sabeu.

No es necessari ser endeví
Per conèixer el meu destí.
Si troben un gruixut penjoll,
Me’l posaran al voltant del coll.

No pense que faig mal a cap persona
Seguint els camins que no van a Roma.

No li agrada a la bona gent
Que faça un camí diferent.
No agrada a la bona gent

Que tinga la meua pròpia fe.


Tothom vol veure’m penjat, tots menys els cecs,
Que no podran

Lletra i música: G. Brassens/Lilit i Dioní

La Mauvaise Reputation (1952)

Au village, sans prétention,
J’ai mauvaise réputation.
Qu’je m’démène ou qu’je reste coi
Je pass’ pour un je-ne-sais-quoi!

Je ne fait pourtant de tort à personne
En suivant mon chemin de petit bonhomme.

Mais les brav’s gens n’aiment pas que
L’on suive une autre route qu’eux,
Non les brav’s gens n’aiment pas que
L’on suive une autre route qu’eux,
Tout le monde médit de moi,
Sauf les muets, ça va de soi.

Le jour du Quatorze Juillet
Je reste dans mon lit douillet.
La musique qui marche au pas,
Cela ne me regarde pas.

Je ne fais pourtant de tort à personne,
En n’écoutant pas le clairon qui sonne.

Mais les brav’s gens n’aiment pas que
L’on suive une autre route qu’eux,
Non les brav’s gens n’aiment pas que
L’on suive une autre route qu’eux,

Tout le monde me montre du doigt
Sauf les manchots, ça va de soi.

Quand j’croise un voleur malchanceux,
Poursuivi par un cul-terreux;
J’lance la patte et pourquoi le taire,
Le cul-terreux s’retrouve par terre
Je ne fait pourtant de tort à personne,
En laissant courir les voleurs de pommes.

Mais les brav’s gens n’aiment pas que
L’on suive une autre route qu’eux,
Non les brav’s gens n’aiment pas que
L’on suive une autre route qu’eux,

Tout l’mond’ viendra me voir pendu,
Sauf les aveugles, bien entendu

Lletra i música : George Brassens (1921/1928)

You may also like...