Cançons del timbre: Carmina Burana

Càrmina Burana, de Carl Orff

carmina

Càrmina Burana són un compendi de cants goliards (el goliards eren monjos mendicants, vitalistes i crítics amb el clero) escrits en llatí, la majoria, dels segles XII i XIII recollits en un còdex trobat en 1803 en l’ab

adi

La composició musical en forma de cantata escènica que va fer Carl Orff entre 1935 i 1936 va popularitzar aquests poemes medievals. Càrmina Burana fou estrenada en 1937 i el O Fortuna que escolteu en les entrades i en els canvis de classe forma part del preludi i del final de la cantata.a Benediktbeuern a Baviera – Alemanya- La temàtica dels cants és el plaer per la vida terrenal, el O Fortuna està dedicat a la deesa romana Vortumna, i la crítica social, sobretot l’església. El seu interès i importància rau en que són el millors càntics laics en uns temps dominats per la literatura religiosa.

Carl Orff (Munich 1895 / Munich 1982) fou un compositor alemany adscrit a l’escola musical neoclàssica. Càrmina Burana fou la seua composició més coneguda i transcendent però també va destacar per haver desenvolupat un sistema d’aprenentatge musical àmpliament emprat el mètode Schulwerk o mètode Orff.

Carl Orff volia en la composició Càrmina Burana demostrar el poder primitiu de la música capaç d’aclaparar els oients. Per aquesta raó per a Càrmina Burana va emprar sons i ritmes bàsics i fàcilment compresos.

 

Durant el nazisme (1933/1945) Orff va gaudir de privilegis la qual cosa li suposà després de la II Guerra Mundial cert ostracisme cultural que no va, però, impedir que continuara composant fins el final de la seua vida, encara que no va arribar a assolir el reconeixement que va aconseguir amb Càrmina Burana.

La gravació (EMI Records 1966) que escolteu fou dirigida per Rafael Frühbeck de Burgos i interpretada per l’Orquestra New Philarmonia i Cor i es va incloure en la banda sonora de la pel·lícula britànica Excalibur (John Boorman 1981)

Fortuna Imperatrix mundi, de Carl Orff

O Fortuna

velut Luna

statu variabilis,

semper crescis

aut decrescis;

vita detestabilis

nunc obdurat

et tunc curat

ludo mentis aciem,

egestatem,

potestatem

dissolvit ut glaciem.

Sors immanis

et inanis,

rota tu volubilis,

status malus,

vana salus

semper dissolubilis,

obumbrata

et velata

michi quoque niteris;

nunc per ludum

dorsum nudum

fero tui sceleris.

Sors salutis

et virtutis

michi nunc contraria,

est affectus

et defectus

semper in angaria.

Hac in hora

sine mora

corde pulsum tangite;

quod per sortem

You may also like...